El botó “imprimir” (II)

Seguint amb el que explicava…bé, doncs jo m’he enganxat al bloc de la cuca al cau…., perquè?, doncs pel mateix motiu que molts de vosaltres…perquè em dona la gana. No,no…bé, és pel motiu que vaig explicar al post anterior més o menys….

L’altre dia, bé, començo molt abans, fa unes setmanes el meu ratolí de l’empresa va començar a tenir parkinson…., sense jo fer res comenta a bellugar-se per la pantalla com si tingués algun rampell de pessigolles o de (ke me voy! Ke me voy!)….total….no sé com collons va ser k es veu que de manera involuntària vaig prémer el botó “imprimir” tot just quan el meu ratolí tenia un dels seus rampells i tot just quan estava llegint el blog de la cuca….resultat de tants “tot just” alhora?…bé, que desde el meu pc va sortir cap a la impressora toooooota la web de la cuca amb tots els seus detallets (culets de la cuca i els que no ho són) inclosos……. Resultat?. De moment cap, perquè molt amablement un company de feina m’ho va donar preguntant si era meu (per descomptat li vaig dir que no, però ell sabia que si) i…..bé, si no hi ha res més no passarà res…si algú ho comenta a algú altre (léase jefe) puc tenir algun problemilla…., però vaja, crec que amb una mamadeta o polvet ràpid ho podria solventar……el disgust de quedar-me sense feina em refereixo….

 Mima.[@more@]



1 comentari

El botó “imprimir” …

Sovint ens aferrem a les coses sense saber ben bé el perquè…, ens sentim atrets o obsessionats per algú o alguna cosa…, a mi la majoria de cops que m’ha passat, si deixem apart els enamoraments adolescents que et converteixen en una espècie de no-persona amorfa i sense cervell, ha estat per les paraules dels desconeguts…, en els fòrums, xats i ara els blogs…, llegir els pensaments, sentiments i collonades de persones que no coneixes fa adonar-te del molt que ens assemblem i del molt diferents que som al mateix temps,  d’entre la colla que més t’hi assembles apareix sempre algú que amb un sol comentari o escrit t’enganxa com aquell cigarret del matí…., del que no en pots prescindir…, moltes vegades és fugaç, apareix i desapareix i no passa res…però de vegades no és tant fugisser i  et trobes aferrat a la necessitat d’unes paraules dia a dia… Ara que ho penso tot això ho explicava per una cosa que em va passar ahir de la hòstia…però m’he posat tant profunda que ho deixaré per demà….si millor….o per després ja veurem… (i entendreu lo del títol…)

mima.[@more@]



2s comentaris

Temptant la sort…

-Escolta…quan ahir et vaig dir allò….

-El què?

-Lo de que volia que em lliguéssis…, que vaja, estava un pel fora de mi…que no ho deia en serio…

-mmmm….ja….., doncs jo crec que si, que vas deixar anar els teus desitjos ocults, desde que et vaig dir que a mi m'agrada i que voldria fer-t'ho que només penses en això…oi que si?

-no,no…que va…el que passa és que veig que és inevitable, que un dia m'ho faràs…i, no sé…a mi hi ha coses que no m'agraden….

-jo crec que si que t'agradaria….

-però…..rès de… a veure….cremar amb espelmes o alguna cosa per l'estil…

-vaja….quina bona idea m'has donat…entre la cera i els glaçons no sabràs si estàs calent o estàs bullint…..

mima.

[@more@]



Comentaris tancats a Temptant la sort…

Esquivant la sort…

-No cal que ens veiem tant sovint…,ni que ens truquem tres o quatre cops al dia.., hauriem de afluixar una mica…- ell, es separa intentant no ser massa brusc..

-molt bé….com vulguis…., quan a tu et vagi bé o en tinguis ganes ja saps on trobar-me…- s'encen un cigarret

-no és això..

-què sóc per tu?

-el mateix que tu per mi, suposo…

-si? i que creus que ets per mi?

-algú amb qui estàs bé….

-et subestimes…bàsicament ets la dona que estimo més d'aquest món…-ella baixa els ulls, no té paraules ni sap com afrontar-ho…

-em dius que em subestimo però ets tu qui em sobrevalores…,no m'estimis tant..

-t'estimo el que em dona la gana…..què és el que et passa?….què vols?- es besen, s'abracen, es fan l'amor, amb ràbia…, entre ironies sobre els dubtes que els envolten es despedeixen…fumant un cigarret ella li envia un sms… "ja se k vull…..no necsitarte tant…."

mima.

 

[@more@]

2s comentaris

PSICOMÀGIA

[@more@]

1 comentari

DEFINITVAMENT…LA MEVA SORT HA CANVIAT

Reclamava uns dies endarrera millor sort…, després d'una teràpia força resultona amb el Mestre Yoda intento millorar la meva actitut davant la vida, i definitivament la meva sort ha canviat…, i no bàsicament perquè he estat de baixa 10 dies després d'un atropellament que degut a la meva sort actual no ha estat mortal, ni tampoc perquè em fotessin el mòbil de sobre la taula on feia el vermutillo i vaig poder estar tranquila i sense trucades un parell de dies que ja és d'agrair collons…., sino perquè finalment, i gràcies a déu, he deixat d'orgasmar diariament amb el meu company…, ja cansava tanta escorreguda, ara espero l'extàsi amb més ganes i sempre inicio el sexe amb el dubte…avui si?…fantàstic!

Olga.

 

[@more@]

Comentaris tancats a DEFINITVAMENT…LA MEVA SORT HA CANVIAT

AlejandrOJOdorowsky

Reflexionem o no

Psicomàgia  què en penseu ?

[@more@]

Comentaris tancats a AlejandrOJOdorowsky

Comencem amb bon peu

Va, això, anem a començar amb bon peu la setmana, que ja toca.

Que aquesta setmana NO HA DE SER com la que es va acabar ahir. Que aquesta setmana ha de ser molt millor. Que penso somriure, que penso passar-ho bé, i que penso fer feliç a tothom qui caigui al meu voltant.

Sort per tots!

[@more@]

Comentaris tancats a Comencem amb bon peu

Nom d’usuari des del canvi de servidor

Per si algú s'ha trobat que no pot entrar, només és degut a que ara s'han de posar les majúscules exactament a com es van entrar el primer dia.
Així és com s'ha d'escriure:
usuari: Sort
password: sort

[@more@]

Comentaris tancats a Nom d’usuari des del canvi de servidor

Una abraçada

Per casualitat he sentit per la ràdio que una senyora a qui li diuen Amma estava a Barcelona, recordo haver sentit altres anys que aquesta senyora havia vingut també, per això m’ha cridat l’atenció. Recordo haver vist imatges a les notícies de cues enormes de persones per rebre una abraçada d’Amma, alguns ploraven, altres se sentien alleugerits d’algun mal… Així doncs, la meva curiositat ha fet que aquesta tarda anés al poliesportiu de la Mar Bella per veure-ho amb els meus ulls.

Només entrar he vist un poliesportiu amb molta gent a dins, com si hi hagués un concert, al fons una mena d’escenari amb dues rampes als costats, i allà al mig, una senyora índia vestida de blanc rodejada de nens i d’altres persones, la majoria d’ells amb túnica blanca o de color taronja.

A veure, per un moment he pensat què hi feia jo allà, però he seguit. Per entrar a baix on estava tothom feia falta deixar les sabates i entrar descalç o en mitjons. Aquí ja m’ha fet "corte" (eieiei, que jo només vinc a veure que hi passa aquí), així que he anat a les grades que hi ha als costats on es veia tot la mar de bé i m’he assegut còmodament a contemplar sense fer res.

Crec que he arribat just al principi d’alguna cosa (no sé quina), perquè a la senyora li han acostat el micro, ha ajuntat les mans en forma de pregària, i ha començat a dir unes frases en veu baixa, de manera repetitiva. Ais, aquí m’han tocat la fibra, en sèrio, encara sento la veu una mica afònica però molt carinyosa ressonant al meu caparró, diga’m tonto però m’ha emocionat. Jo veia altaveus, micros i cables i ja esperava erròniament un xorro de watts, però no, ha estat com si et murmuressin a l’orella alguna cosa bonica, per mi que tothom ha sentit una cosa semblant.

La senyora índia ha començat a xerrar (en indi), i després una altra senyora llegia en castellà la traducció. De la manera més senzilla del món han anat explicant "ensenyances" (no se perquè no m’agrada aquesta paraula) que realment eren d’una veritat inqüestionable, això ja m’ha agradat, sempre he pensat que les grans veritats de la vida havien de ser senzilles. Al cap d’una bona estona de xerrar, han pujat a l’escenari més persones amb instruments i s’han posat a cantar. Crec que a la quinta cançó ja n’he tingut prou i m’he aixecat, he tafanejat una mica els papers i posters que hi havia per allà, hi havia algun paper que deia que s’havia d’agafar número per rebre l’abraçada, he suposat (crec que encertadament) que tota la gent que estava allà baix sense sabates anirien primer. Hi havia una mena de cartell a sota que deia que es començarien a donar números per la nit quan Amma comencés a abraçar (a saber a quina hora de la nit). Sincerament, no sé quantes hores fan falta per abraçar tota aquella gentada, però jo crec que molts faran nit allà. He vist que aquesta senyora està aquí el 6, 7, 8 i 9… Déu n’hi do. Encara tinc 2 dies per tornar-hi, així que he marxat d’allà amb cara de teletubi (una abraçadaaa) pensant en el que havia vist.

Durant una estona, què lluny estava el tripartit, la política, les hipoteques i la farsa; i què aprop estaven les persones!

Una abraçada

Mestre Yoda

PD: per si algú té curiositat, necessitat o el que sigui, aquí hi ha un enllaç:

http://www.ammachi.es/[@more@]

1 comentari