Imatge

Quan el vaig veure per primer cop a través de la cam em va resultar molt
familiar…, tant, que primer vaig tenir l’ensurt de pensar que el coneixia
d’alguna cosa…, després de fixar-m’hi vaig veure que no, que no l’havia vist
mai abans a ell, però si que havia topat amb alguns rostres similars… Té
aquells somriures tancats…que fan que les galtes s’inflin divertides,
d’aquells somriures que recorden a l’infant tímid que potser va ser algun
dia…, o a l’infant tímid en qui s’ha convertit…
I en canvi té el riure explosiu…, d’aquells que s’encomana, el que no només fa
que la panxa boti amunt i avall, sinó que també va acompanyat d’un moviment de tot el tors, endarrere, endavant…, la ma a la boca….les llàgrimes als
ulls…., d’aquells riures de qui sap gaudir de la vida.
M’agradaria passar una vetllada amb algú així. Ni que només fos per sentir la
seva ma ferma prenent la meva, o sentir la seva olor al fer-li un petó després
d’una més que segura i acurada higiene personal abans d’una cita… Espero
poder robar-li un dia a algú altre per estar-hi un pel més a prop.

mima

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.