Sommiant…

Avui dormia….a mitges….donava voltes al llit, nerviosa, tombant a un cantó i
a l'altre…finalment m'he quedat panxa amunt, tapada fins damunt el nas…De
sobte he sentit passos al distribuïdor, dins l'habitació, al costat del meu
llit…He quedat immòbil, espantada i quieta…, no podia ser ningú, estava
sola a casa…, les passes han donat la volta al llit, dirigint-se a l'altre
costat d'on jo dormia…, jo segui immòbil…de sobte les llençols s'han
aixecat i "alguna cosa" s'ha posat al llit…amb mi….

Mentre intentava refer-me de l'ensurt i sense atrevir-me a palpar "allò" que
m'acompanyava sota els llençols he tornat a despertar…o a adormir-me….i
somiant ….o desperta….allà estaves tu, besant-me el coll….els braços..
xupant-me els dits ..llepant-me els pits..la panxa…., hem fet l'amor suau i
dolç malgrat l'ànsia que em devorava, però tenia son i tot era lent…ens hem
corregut….llarg i silenciosament….i has marxat, invisible com havies
vingut….aquest cop sense soroll de passes…com una brisa de tarda deixant
pas a la calma de la nit.

mima

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Sommiant…

  1. trapezista diu:

    Vigila amb l’íncub!

Els comentaris estan tancats.