sense sort

la pica es plena dels plats bruts d'ahir, dels d'abans d'ahir. No queda cap got net. em miro el pot de la brossa organica. me n'aparto. hauria de netejar. hauria de llençar la brossa. m'assec. agafo el paquet de tabac buit. hauria de comprar tabac. els ulls em pesen. faig una becaina. tinc sed, aquesta maleida sed. busco una burilla. dues. tres. on collons es el paper de fumar. hauria de comprar paper de fumar. engego la tele. volen fer riure. sento riures de fons. no em fa cap gracia. començo a plorar. no puc aturaro. estic cansat i trist. plorar em cansa. m'esgoto. dormo. i la pica es plena de plats[@more@]



Comentaris tancats a sense sort

sense sort

la pica es plena dels plats bruts d'ahir, dels d'abans d'ahir. No queda cap got net. em miro el pot de la brossa organica. me n'aparto. hauria de netejar. hauria de llençar la brossa. m'assec. agafo el paquet de tabac buit. hauria de comprar tabac. els ulls em pesen. faig una becaina. tinc sed, aquesta maleida sed. busco una burilla. dues. tres. on collons es el paper de fumar. hauria de comprar paper de fumar. engego la tele. volen fer riure. sento riures de fons. no em fa cap gracia. començo a plorar. no puc aturaro. estic cansat i trist. plorar em cansa. m'esgoto. dormo. i la pica es plena de plats[@more@]



Comentaris tancats a sense sort

adéu..

I de sobte et diu que t’estima més que res ni ningú, que estarà amb tu i dins teu tota la vida, i tu mires aquests ulls i et semblen gairebé desconeguts…, tan distants…i una tristor envolta allò que fa un moment era plaent i divertit, t’agradaria poder dir que l’estimes més que ningú…que l’estimaràs sempre…que el desitges…, però dins el cor només saps segur que aquests moments són això, moments, i que més enllà no hi ha camí per recórrer.., i veus les seves llàgrimes de demà com quelcom inevitable i la tristor augmenta encara més, et tempta el dir-li adéu precipitadament per no sentir com va nuant les cordes al teu voltant per no deixar-te marxar…però de moment no ho fàs…, i saps que aquell dia serà massa tard.

mima[@more@]



5s comentaris

Imatge

Quan el vaig veure per primer cop a través de la cam em va resultar molt
familiar…, tant, que primer vaig tenir l’ensurt de pensar que el coneixia
d’alguna cosa…, després de fixar-m’hi vaig veure que no, que no l’havia vist
mai abans a ell, però si que havia topat amb alguns rostres similars… Té
aquells somriures tancats…que fan que les galtes s’inflin divertides,
d’aquells somriures que recorden a l’infant tímid que potser va ser algun
dia…, o a l’infant tímid en qui s’ha convertit…
I en canvi té el riure explosiu…, d’aquells que s’encomana, el que no només fa
que la panxa boti amunt i avall, sinó que també va acompanyat d’un moviment de tot el tors, endarrere, endavant…, la ma a la boca….les llàgrimes als
ulls…., d’aquells riures de qui sap gaudir de la vida.
M’agradaria passar una vetllada amb algú així. Ni que només fos per sentir la
seva ma ferma prenent la meva, o sentir la seva olor al fer-li un petó després
d’una més que segura i acurada higiene personal abans d’una cita… Espero
poder robar-li un dia a algú altre per estar-hi un pel més a prop.

mima

[@more@]

Comentaris tancats a Imatge

-Em sap greu… No puc continuar amb tu… No estic bé,necessito temps, estar sola i tot això… 

-Però…no em fa res si estàs malament, jo també estic molt desequilibrat mentalment…

-No puc, de debò…És millor així…

-No m'ho crec. No em crec que els teus sentiments hagin canviat en tan poc temps… Estàvem tan bé….

– Jo t'aprecio molt, ja ho saps, però…Recordes que et vaig explicar la història amb aquell paio l'estiu passat?

-Sí…

-Doncs em sembla que…  no l'he oblidat…

-Com dius?

-Em sap molt greu… de debò….

-I això no m'ho podies haver dit abans?

-Creia que formava part del passat, que estava enterrat… Però no. Ho sento…

-Que fill de puta… Però que té? Que té que el faci tan meravellós i tan especial?

-…

-L'estimes?

-Sí  

[@more@]

2s comentaris

Sommiant…

Avui dormia….a mitges….donava voltes al llit, nerviosa, tombant a un cantó i
a l'altre…finalment m'he quedat panxa amunt, tapada fins damunt el nas…De
sobte he sentit passos al distribuïdor, dins l'habitació, al costat del meu
llit…He quedat immòbil, espantada i quieta…, no podia ser ningú, estava
sola a casa…, les passes han donat la volta al llit, dirigint-se a l'altre
costat d'on jo dormia…, jo segui immòbil…de sobte les llençols s'han
aixecat i "alguna cosa" s'ha posat al llit…amb mi….

Mentre intentava refer-me de l'ensurt i sense atrevir-me a palpar "allò" que
m'acompanyava sota els llençols he tornat a despertar…o a adormir-me….i
somiant ….o desperta….allà estaves tu, besant-me el coll….els braços..
xupant-me els dits ..llepant-me els pits..la panxa…., hem fet l'amor suau i
dolç malgrat l'ànsia que em devorava, però tenia son i tot era lent…ens hem
corregut….llarg i silenciosament….i has marxat, invisible com havies
vingut….aquest cop sense soroll de passes…com una brisa de tarda deixant
pas a la calma de la nit.

mima

[@more@]

2s comentaris

yuyus sexuals

Dissabte estava fotuda…aquest mal d’esquena em té ben amargada…, apareix i
desapareix al seu gust, però de tant en tant es sent còmode, i ni muntanyes de
pastilles  el fan marxar …

En Charlie, un amic meu que té un growshop, em va subministrar una bosseta
d’herba terapèutica, dos llibres d’instruccions i un parell de cigarretes per
ús immediat… No m’ha agradat mai fumar maria, ni costo ni res que s’hi
assembli, i no és perquè tingui res en contra del consum d’ “estimulants” o
“relaxants” (com se li diu, drogues?), sinó perquè sempre m’han sentat
fatal…. Però, vaja, vaig pensar que sense haver begut res podria relaxar-me i
sentir-me millor…..

Vaig estirar-me al sofà i vaig començar el peta, embolicat amb un paper de
cel•lulosa nou que sembla que t’estiguis fumant un cigarret de cel.lo…., i al
cap d’unes calades tot em va començar a voltar…., el cor se’m va accelerar
fins a uns límits mai experimentats i amb una força que se sentia sense
necessitat d’apropar-hi l’orella….vaig pensar que estava a punt de
morir…que havia d’anar a l’hospital…., però clar no m’aguantava
dreta….així que em vaig estirar per intentar relaxar-me….

Va passar un minut o dues hores i a l’obrir els ulls encara tot em
rodava…tenia un sms al mòbil, era en Charlie…em deia “fuma i relaxa’t…que
la deesa Shiva t’acompanyi”…., però el que vaig veure després no era la deesa
Shiva….era un espècie d’home gros…amb tota la musculatura marcada, la cara
ruda i peluda, els cabells llargs i em mirava amb els ulls fora d’òrbita…jo
em vaig espantar, però no podia moure’m ni cridar ni aixecar-me…, després
vaig veure que tenia potes de cavall en comptes de persona…., naturalment em
vaig veure perduda, pensava que em tancarien al manicomi i no tenia
escapatòria… i tot per un porro….

Aquell “espècimen”, avui ho he mirat per Internet , sembla ser que a la
mitologia grega se’l coneixia com a sàtir, encara que normalment era
representat amb potes de cabra no de cavall, i eren essers sexualment
insatisfets, el que tenia al menjador de casa també…., em va aixecar amb les
dues mans sense ni esforçar-se, agafant-me pels braços, totalment immobilitzada
va començar a llepar-me amb tan desfici que pensava que em volia com a
sopar…., però la seva llengua em recorria el tors, els pits, la panxa…., jo
era a un pam de terra, sostinguda pel monstre com una joguina…..i sense
deixar-me anar em va penetrar amb un membre que vaig sentir fins al fons del
meu cos….una cremor em va recórrer tota la panxa, l’entrecuix, les cames i
els pits…sentia com si el tingués tot dintre meu….amb un parell o tres de
sotragades vaig escorrem cridant com una boja….i el monstre va
desaparèixer….

Va passar un minut o dues hores…ja rès no rodava…, tot i l’orgasme salvatge
que havia experimentat vaig agafar el mòbil i vaig escriure.. “Charlie, et fots
la mrda aksta al cul, la Shiva dls cllons manviat la mascota”

[@more@]

Comentaris tancats a yuyus sexuals

Desintoxicació

 -Però….aquest tio qui és?

-Algú amb el que parlo…de tant en tant…, al que li llegeixo el blog cada dia…, algú que no conec, però que no m’és desconegut…, algú….interessant.

-Ja, però no l’has vist….

-No.-Mmm, i ..com es diu?

-Doncs, no ho sé.

-I…bé, el vols conèixer.

-Si, m’agradaria, però em fa por…

-No m’extranya, la veritat, quedar amb algú que no saps qui és, ni saps com es diu, ni tan sols saps si és realment qui diu que és, o si s’ha mostrat com és en realitat…, no sé, sona estrany…i, amés…i el N?

-Què?

-Què?…No sé…No estàs bé amb ell?

-Si, molt bé, la veritat és una companyia molt agradable, m’encanta estar amb ell, parlar, abraçar-nos, simplement estar junts, fer l’amor…, em fa sentir molt bé….

-I doncs?…Ho vols espatllar tot?

-No…, no és espatllar rès.., no tinc cap compromís amb el N., sempre li he deixat clar…, només que necessito conèixer-lo…., ho vull fer….

-Nena, no la caguis…només et dic això, vés amb compte…. i si…jo que sé…i si te’n penges? Que el tens a hora i mitja de camí collons….

-Apa, que m’he de penjar…., només volem quedar i prou.

-Si, ja…., quedar per cardar i prou.

-Joder, tampoc és això….

-Home, pel que m’expliques sembla una trobada sexual..no fotem….

-Ja,ja,ja….si, bé, de fet es planteja així…., però crec que és quelcom més…, és …no sé…afinitat.

-Vols dir que no és millor que ho deixis córrer tot això…., trobo molt bé que t’agradi parlar amb ell i tot això, però vaja, d’aquí a quedar personalment….ostia, si has de quedar amb tot déu que parles per internet vas llesta…

-No parlo pas amb tanta gent…bé, la veritat és que ara no parlo mai amb ningú, només amb ell….

-Així …què faràs?

-En principi havia d’anar-hi dimecres però finalment no puc…, però crec que miraré d’arreglar-ho per un altre dia.

-Pensa-ho bé….que aquestes coses no saps mai com acabaran.

-I com han d’acabar?…les coses no acaben d’una manera o d’una altre, o acaben o no acaben..

.-……tu si que m’acabes….au vés…ja t’ho faràs….

-No m’has ajudat massa….

-No vols que t’ajudin, vols que decideixin per tu i això si que no ho faré.

-Hi aniré….un dia d’aquests…., o no…., no sé.

mima[@more@]

Comentaris tancats a Desintoxicació

Un pessic

Estripo la roba

i llenço el menjar

m'agafo a l'absència

i em deixo

anar.

 

 

[@more@]

1 comentari

Sense compassió

-A mi no em molesta que pensis això, ni que de tant en tant tinguis un dia dolent…., doncs perquè voldries més independència emocional, no necessitar-me tant i tot això…., bé, em sap greu però no és el que em fa mal…., el que em fa mal és la teva manera de dir les coses….

-…..si, ho sé….

-no tens compassió….

-no tinc compassió?….home….

-lo de “m’espavilo soleta”….no sé….les “coletillas” que deixes anar….

-em sap greu dir les coses com les dic….no el que penso, però si com ho dic…

-ja ho sé…sé que saps que ets injusta amb mi…tampoc sé què seria just per mi…

-jo tampoc el que seria just, però sé que són injustes moltes coses que et dic.

-bé…, nena…ja està… 

(diré al meu favor que li compenso amb escreix….això ell ho sap) Mima.

 

[@more@]

Comentaris tancats a Sense compassió